Propietats de La mel d'Apis Mellifera:
Què és la mel?
La mel de les abelles és una substància orgànica i natural que produeixen a partir del nèctar de les flors, també de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba i de les exsudacions de saba d'alguns arbres, aleshores es mel de melada.
Les plantes produeixen sucres a partir de la fotosíntesi agafant l'aigua del sòl i el diòxid de carboni de l'aire dos substàncies inorgàniques. Aquesta reacció química és possible gràcies a un pigment de color verd que només es troba a les plantes, la clorofil·la aquesta capaç de captar l'energia del sol i transformar-la en matèria viva com el nèctar que es una solució aquosa de sucres, aminoàcids, ions minerals i substàncies aromàtiques produït per unes glàndules de les flors, els nectaris. Les flors el produeixen com a reclam i recompensa per als animals pol·linitzadors.
L' abella de la mel recull el nèctar de les flors, el xucla i l'emmagatzema al seu estómac especial per la mel. Si té gana, obre una vàlvula al sac de nèctar i una part de càrrega útil passa el seu propi estómac per convertir-la en energia per les seves necessitats. L'abella quan torna el rusc lliure el nèctar a les abelles d'interior passant-lo de boca en boca i el treballant un temps, reduint així la humitat i aportant els seus enzims el van transformant amb la mel i aquesta encara una mica molla l'emmagatzemen a les celes i la ventilen amb les ales perquè s'assequi. Quan La mel està apunt segellen la cel·la amb cera d'opercle, així la mantenen neta i guardada.
Utilitats i beneficis de la mel:
La mel s'ha utilitzat tradicionalment i des de fa segles per tractar malalties infeccioses. Aquestes propietats sorprenents de la mel són complexes i com a resultat de la participació de diversos compostos bioactius. La mel s'està convertint en un agent terapèutic eficaç i fiable per els professionals de la medicina convencional i per la gent en general. El seu paper beneficiós ha estat avalat per les seves propietats antimicrobianes, antivirals, antiinflamatòries i antioxidants, així com per augmentar el sistema immunitari.
A més altres afeccions mèdiques que es poden tractar amb mel inclouen, entre d'altres, diarrea, úlcera gàstrica, dermatitis recurrent canina, diabètics, tumors i artritis, la mel també es pot utilitzar per desinfecció de la pell o la seva curació. La majoria d'aquetes propietats son la seva acidesa i el peròxid d'hidrogen entre d' altres. L'exposició a la calor i la llum poden afectar les propietats terapèutiques de la mel.
Història de l'ús de la mel:
L' ús de la mel com a medicament ha estat delimitat per molts registres històrics com pergamins, tauletes i llibretes antigues: tauletes d'argila sumèria (6200aC), Veda (text sagrat hindú) 5000 anys, Bíblia Santa, Alcorà i Hipòcrates (460-357 aC) i papirs egipcis (1900-1250 aC) L'alcorà va demostrà clarament el potencial valor terapèutic de la mel. Pintures de l'Edat de Pedra proven que els tractaments de malalties amb abella va començar fa mes de 8000 anys.
La mel es va utilitzar per al tractament de moltes malalties o afeccions, incloses asma, malalties oculars, tuberculosi, malalties de la gola, singlot, inestabilitat, hepatitis, esgotament, obstrucció, inflamació, ferides de la pell, inflamacions de la pell, invasió de cucs i recuperació d'úlceres.
Composició química de la mel:
- Hidrats de carboni:
Els hidrats de carboni componen la major part de la mel, aproximadament el 82%. Els hidrats de carboni presents són els monosacàrids fructosa i glucosa i amb menys quantitat disacàrids com la sacarosa, maltosa, isomaltosa, maltulosa, turanosa i kojibiosa. També hi ha alguns oligasacàrids com l'erlosa, teandorasa i panosa.
- Proteïnes i aminoàcids:
La mel conté diversos enzims que converteixen la sacarosa en glucosa i fructosa; amilasa que es descompon en unitats més petites produint àcid glucònic i peròxid de hidrogen; catalasa i aquest peròxid es transforma per aigua i oxigen. La mel també té divuit aminoàcids lliures, el mes abundant la prolina. Vitamines, minerals i antioxidants.
- Vitamines, minerals i antioxidants:
La mel conté traces de vitamines del grup B, riboflavina, niacina, àcid fòlic. àcid pantotènic i vitamina B6. També conté àcid ascòrbic (vitamina C) i els minerals, calci, ferro, zinc, potassi, fòsfor, magnesi, seleni, crom i manganès. El principal grup d'antioxidants de la mel són els flavonoides, dels quals un, la pinocembrina, és exclusiu del pròpolis i de les abelles. L' àcid ascòrbic, la catalasa i el seleni també son antioxidants.
- Altres compostos:
La mel també conté àcids orgànics com ara l'àcid acètic, butanoic, fòrmic. cítric, succínic, làctic, màlic, piroglutàmic i glucònic, i diversos àcids aromàtics. L'àcid principal present és l'àcid glucònic, format per la descomposició de la glucosa per la glucosa oxidasa. la mel també si troba hidroximetilfurfral un producte natural de la degradació de sucres simples per sota del ph5
Fonts:
intechopen.com
honeybee.org
chm.bris.ac.uk
wikipedia
Llibe: Plantas medicinales de Integral
Dolça Abella